Autor: plataformae

  • canvi d’escola pel baix nivell

    18/07/2024

    Una mare desesperada per la qualitat del nivell educatiu que està rebent el seu fill al seu col·legi actual ha realitzat una preinscripció en un col·legi de millor nivell acadèmic, però lamentablement, aquesta sol·licitud ha estat denegada.

    Aquesta és un crida urgent perquè es reconsideri la seva petició. Estem compromesos amb el dret dels nens a rebre una educació de qualitat i creiem fermament que totes  les famílies han de tenir l’oportunitat d’escollir el millor entorn educatiu per als seus fills.

    Una madre desesperada por el bajo nivel educativo hace una preinscripción en otro colegio de mejor nivel, pero se la deniegan, esta es la queja que interpone al Consorci d’Educació de Barcelona, y nos ha mandado al mail de la Plataforma para que la ayudemos!!!
    RECLAMACIÓN CAMBIO DE COLEGIO
    Por medio del presente escrito realizo la reclamación a las plazas asignadas a mis 3 hijos
    (XXXXXXX) en el proceso de pre-inscripción, ya que quiero, tal y como lo comuniqué mediante la petición V20L6TM58 que los 3 estén en la escuela YYYYYY del distrito de MMMM, Barcelona, y que si apunté a PPPPP, mi hijo que empezará I3 en septiembre, en la misma escuela donde van los mayores, fue por las dudas de que me quedaran separados y luego no pudiera acomodar la situación. No aparecen ni siquiera en las listas de espera:
    INFORME-LLISTA-DESPERA.pdf (xtec.cat)
    El escrito es largo y también expreso mi enfado y frustración. Describo también razones que según los canales establecidos debería de dirigirlos a la escuela en primer lugar, pero explico también los motivos por los que no lo hago.
    PRIMERO: El motivo principal del cambio de colegio que solicito es que mi hijo mayor no aprende como es debido. Me refiero a competencias básicas, pero muy básicas, leer, escribir, sumar, restar, y tener agilidad mental. Mi hijo de 8 años, en este momento no lee de corrido, más bien deletreando como cuando empiezan a aprender a leer y escribe algunos números al revés. Existe una versión de que los niños en algún momento aprenden, como por arte de magia. Lo que es cierto es que si aprenden esto ciertas cosas ahora, más adelante podrán aprender más y es justamente para eso que van a la escuela. Encuentro un despropósito que tanto mis hijos como cualquier otro niño tengan capacidades no desarrolladas por unas teorías que no se han demostrado eficaces.
    SEGUNDO: Me siento timada por el sistema y por la escuela. Yo creí que en la escuela XXXXXXXX utilizaban un método “diferente” (no diré innovador porque lo de la escuela libre y etc. tiene bastantes años) y no es así. Además, tal y como mencioné antes, hay tantas cosas con las que no estoy de acuerdo que ya ni ganas tengo de hablarlas para tratar de cambiarlas.
    Y aunque tuviera ganas y energías, lo que no tengo es tiempo: somos una familia compuesta por mujer y marido inmigrantes, con 3 hijos, clase trabajadora, afortunadamente ambos con trabajo a tiempo completo, sin ningún tipo de familia de apoyo, y que como tantas otras familias hacemos malabares con los horarios para poder llevar y recoger a los niños de la escuela y darles algo de cantidad y calidad de tiempo que necesitan para un desarrollo armonioso. O sea, hemos formado una familia de 3 hijos renunciando al ocio los fines de semana para realizar tareas domésticas y tener la casa en un mínimo de condiciones, como para aparte, dedicarle tiempo, por ejemplo el de realizar este escrito o a solucionar los problemas educativos del centro o a enseñarle lo que debería enseñar la escuela y hacerle practicar a nuestros hijos en casa, versión que se ha normalizado en algunos círculos. Sin contar que en la casa donde vivimos no contamos con las condiciones de espacio y tranquilidad (tenemos un hijo que va a cumplir 3 años) necesarias para un buen aprendizaje.
    Dicho de otra manera, nosotros tenemos nuestro trabajo, nuestra área de conocimiento, y nos ocupamos de ello, los problemas del centro y del sistema educativo, los debe solucionar a quien corresponda y le paguen un sueldo por ello.
    TERCERO: en octubre de 2023 tuve una reunión con la directora y la jefa de estudios de la escuela expresándoles mi preocupación porque los niños no aprenden como es debido, o sea, no alcanzan las competencias mínimas, basándome en lo conversado con diferentes madres y padres de niños de la escuela mayores que mi hijo (puedo dar los nombres de todos). La respuesta de ambas fue que sí que aprendían, que en tercer grado ya sabían multiplicar, que en las pruebas de competencias la escuela saca buenos resultados (pero no los muestran!).
    Para ambas estaba todo perfecto y según ellas yo había hablado posiblemente con padres de niños que tenían dificultades o problemas de aprendizaje, lo cual es altamente improbable porque mi “muestra” cumplía con los requisitos de una muestra al azar, eran padres aleatorios.
    Por otro lado, ni siquiera intento llevar este tema al AFA o al Consejo Escolar, porque está lleno de acólitos a la escuela que ven que todo es un “problema individual” (el neoliberalismo definitivamente ha lavado muchos cerebros) y si hay una observación de disconformidad se ponen a la defensiva, lo toman como un ataque a la escuela y al proyecto educativo, te tratan de conflictivo, etc. ya que en vez de escuchar a las familias, le hacen la pelota a la escuela. En el Consejo Escolar solo hay una honrada excepción.
    CUARTO: sobre la no publicidad de los resultados de las pruebas de las competencias básicas de la Generalitat también realicé una petición expresando mi disconformidad 2WW4DT3DM.
    En este escrito insisto sobre ello, ya que si como padres queremos elegir una escuela donde los niños aprendan más, no podemos, tenemos que basarnos en los dichos del equipo directivo o el claustro, y no en los hechos, en datos observables, cuantificables, estadísticos, científicos. Osea, nos venden humo y nos lo tenemos que creer. Tenemos que escoger a ciegas, según quien haga mejor marketing y publicidad de su centro. En vuestro material de comunicación desde hace al menos seis años animáis a que los padres elijamos la escuela que mejor le vaya a nuestros hijos, pero no puedo saber qué escuela les irá mejor porque no cuento con esa información.
    QUINTO: En los informes de mi hijo parece que va todo bien. Estos informes los leyó también mi cuñada que es docente en una ciudad pequeña de Argentina (y no de colegios prestigiosos adscritos a universidades) y le parecía que estaba todo bien, hasta que escuchó un audio que le envié por WhatsApp de mi hijo leyendo y pudo comprobar el nivel que tiene es bajo y no se corresponde con los informes. O mienten o viven en una realidad paralela (lo mismo opino para lo explicado en “TERCERO”).
    Puede que ese “método” que usan le vaya bien a algunos niños, los menos posiblemente, pero por lo que veo a unos cuantos no, hace falta sentarse y repetir y coger libros, y no asambleas donde no deciden nada o clases en la cocina.
    SEXTO: Mi hijo cumple 8 años el 31/5/24, no tiene ninguna dificultad de aprendizaje, como tantos otros y escribe algunos números al revés, y a mitad de curso le costaba responder cuánto era 8-7 o 6-5. Lo de escribir los números al revés escuché que también le pasa a TTTTT, compañera suya, es hija de catalanes con estudios superiores. También me ha comentado un padre de la escuela, SSSSSS que hace dictados a sus hijos los fines de semana. La madre de estos niños es LLLLLLL , o sea, que estímulos no les faltan. Otro ejemplo, la niña AAAAA , de primero, según su madre NNNNN tampoco lee bien, le cuesta sentarse a hacerlo, y es un caso similar a los anteriores. No aprenden la cursiva hasta 3er grado, usan hojas sin renglones, el colegio crea su propio material de estudio que usan poco y cuesta bastante dinero (impreso a color) en vez de una libreta de las de toda la vida, y usan el ordenador para actvidades donde tendrían que usar papel y lápiz, ya que ello ayuda al desarrollo psicomotriz y a fijar los conocimientos. Veo una tendencia a evitar la repetición, siendo que es así como aprendemos los humanos como mamíferos que somos, por imitación y repetición. No tienen los 4 tipos de letras (imprenta, manuscrita, mayúscula y minúscula) colgados en las paredes, lo cual sirve como es-mulo. La plasticidad del cerebro de los niños disminuye pero debe trabajarse, eso cualquier pedagogo lo sabe, y el ordenador, no es bueno para eso porque automatiza todo.
    Hasta aquí he hecho mención al aprendizaje. A partir de ahora expondré cuestiones relacionadas con la organización y otras áreas.
    SÉPTIMO: En cuanto a lo que ellos llaman “digitalización del centro”,
    1.- Una de las actividades que “proponen” es que se suban al Google Classroom fotos o vídeos de actividades que hacen los niños los fines de semana, vacaciones, etc. Me parece fatal.
    a) Por un lado queremos alejar a los niños de las redes sociales y que no se enganchen para que no se atonten ni se hagan bullying y por otro lado estamos incentivando en clase a mostrar su vida, exponerse, en las redes sociales.
    b) Con ello además, se evidencian aún más las diferencias sociales que existen, porque alguno se irá a Andorra, al extranjero y otros pobres no van ni al parque los fines de semana o no pueden salir del país que luego no pueden obtener su permiso de residencia. Una cosa es que los niños lo cuenten, y eso no se puede evitar, y otra que se esté promoviendo desde la escuela.
    c) El niño no puede subir ese material por si solo entonces debemos hacerlo las madres. Me remito al punto TERCERO, en lo relativo a los tiempos. Aparte, mi móvil tiene poca capacidad con lo que no tengo la app instalada, debo hacerlo pasando los vídeos al ordenador. Al final, en vez de hacer una actividad el niño, acabo haciendo deberes yo.
    d) Por último, un ejemplo de esta absurdidad: uno de los “reptes” era hacer un origami, hacer una foto y subirlo al Classroom. Aunque esté en desacuerdo con lo de las fotos y vídeos tiene
    su lógica ya que no pueden llevar el cámping donde estuvieron el fin de semana a la clase, sin embargo un origami cabe perfectamente en una mochila.
    2.- Otra actividad que se hizo este curso en al menos una de las clases de “mitjans” fue amoblar una casa y por ello buscaban los muebles en un catálogo on-line de Ikea. Otra vez, tema desarrollo cerebral, psicomotricidad, etc. lo mejor sería encontrar un catálogo de muebles en papel (que los hay a montones) y que trabajen sobre eso.
    3.- A partir de 4º de primaria cada niño debe tener su ordenador portátil (en pedir dinero o gastarlo esta escuela no se corta ni un pelo). ¿Qué actividad hacen? Tomar alguna nota en un archivo de texto, poner los deberes en el Classroom… esas son actividades mecánicas que no aportan nada, lo importante es aprender a escribir, y luego ya lo haces en el soporte que necesites. Finalmente los niños no usan prácticamente el ordenador pero mientras tanto los padres tuvieron que pagar 400€ un ordenador de la marca que quieren ellos porque, según el director anterior, “ellos no son informáticos y si algo no funciona no podrían solucionarlo”.
    Otro absurdo, porque al final lo único que usan son navegadores de Internet y aplicaciones de escritura de texto o imagen”.
    OCTAVO: No dan “deberes”, dan “reptes” (decir “deber” es muy feo y no sea cosa que el niño se estrese) poco estimulantes: a veces solo un dibujo o contar en pocas palabras lo que más les gustó de una excursión. Y no son obligatorios (lo cual, como son poco estimulantes, no deja de ser una ventaja), pero en algún informe de mi hijo aparece que debería de hacer más (¿en qué quedamos?)
    NOVENO: es una escuela de cara a la galería y redes sociales, a saber, preparan bailes para la fiesta del XXXXXXXX, obras de teatro de los profes y hasta el baile de carnaval, el cual hacen los profesores para los padres, en vez de los niños (y de espalda a los niños) y los niños solo hacen una vuelta al patio mostrando los disfraces, hacen actividades con otros centros para explicarles el proyecto, y todo, todo lo ponen en sus redes sociales. Lo de los bailes y los encuentros según ellos es parte del proyecto y el “hacer equipo” contribuye al aprendizaje.
    Esto no se ha demostrado, tendría que hacer un estudio llevado de manera científica de que los niños aprenden más (que por lo que veo es completamente al revés) y de todas formas, los resultados del aprendizaje parecen demostrar lo opuesto. Lo dicho, mucho show off pero poco contenido y trabajo de verdad.
    DÉCIMO: relacionado con lo anterior, desde dirección están predispuestos siempre a hablar del proyecto, pero si quieres hablar del comedor (“espai migdia” que “comedor” suena anticuado) la predisposición no es la misma, incluso la directora ha dicho en al menos 2 oportunidades que el comedor es un servicio aparte que da la escuela. Entiendo que la vocación docente, cuando existe, no incluya la gestión administrativa de un comedor, pero todos los trabajos tienen cosas que no nos gustan y al fin y al cabo es la realidad que nos toca vivir: si no tuvieran comedor poquísimos alumnos se inscribirían en la escuela. O sea, encuentro que es un comentario desafortunado y fuera de la realidad.
    UNDÉCIMO: el afán por el merchandising y marketing de la escuela sigue vigente a pesar de la salida del anterior director: la camiseta de la escuela la venden a 10€ (les costará 3 o 4€), la bata de infantil a 20€ (al por menor en Internet la encuentras a 13€). Gracias a que me quejé a Inspección en el curso 2022-2023 al menos ahora no dicen que sea obligatoria, pero mantienen los precios, empujando a los padres a comprar “esa” e incurriendo en un gasto innecesario porque el niño quiere la camiseta “del cole” (con el logo estampado) y no otra para no ser diferentes. Y siguen haciendo una revista que ellos consideran material escolar (que claramente no es y seguro se la leen por encima algunos pocos acólitos, contados con los dedos de la mano) y que hasta este curso la colaban como tal cobrando 14,50€ demás en la cuota de material. Fue cuando después de quejarme a Inspección y viendo que no lo resolvía como corresponde, le dije al inspector del distrito que si no enviaban un e-mail a toda la escuela diciendo que no era obligatoria lo llevaba al Síndic de Greuges.
    DUODÉCIMO: relacionado con los puntos NOVENO y UNDÉCIMO, la revista de la escuela podría ser hecha por los niños, con cuentos, poesías, cómics, dibujos de los niños, sin embargo es un dossier de casi 150 páginas, maquetado profesionalmente (y que dudo que lo lean los padres de la escuela, incluso los que dicen que lo leen). De la misma manera, el cuento de XXXXX en el 2021-2022 fue dibujado por una madre de la escuela que es diseñadora profesional (y que hace dibujos muy chulos, es innegable), cuando tendría más valor de aprendizaje que hubiera sido hecho por los alumnos.
    DÉCIMOTERCERO: Por eso solicito que se asigne a mis hijos a la escuela YYYYY del distrito de Sant Martí, tal y como solicitado en las preinscripciones, una escuela normal donde los niños aprenden más.
    Ejemplos
    i.Los ejemplos son: (1) niño que pasó a la ESO al XXXXXXX en 2022-2023, le costó mucho el cambio, las 3 niñas que había de La Rambleta eran más listas que los de XXXXX; (2) hermano de niño 1, con dificultades de aprendizaje escribe en 6º año curso 2023-2024 “meba” en vez de “meva”; (3) niña que empezó ESO 2023-2024 la madre la mandaba a refuerzo. Este año la niña me dice “Menos mal que mi madre me dijo que aprenda las tablas de multiplicar porque en XXXXXXX no le daban importancia”; (4) niña de 5º en curso 2022-2023, desmotivada porque al mezclar edades en clase hacía cosas de 4º o de 6º pero no de 5º; (5) niño que está en 4º en una escuela concertada hasta 3º no leía bien, le decían que era “normal eso” y que iba bien; (6) niña que en curso 2023-2024 empezó la ESO, madre profesora de matemáticas en la universidad, le costó el cambio aunque estuvo preparándose durante el verano con su madre y es una niña estudiosa; (7) niño de 2º en curso 2022-2023 que necesita refuerzo en casa; (8) niña de 8 años en curso 2023-2024, la madre asume que con este sistema no se aprende así que le trae libros didácticos de XXXXXX y le enseña en casa; (9) niño que se cambia a una escuela concertada en 6º porque vive en el barrio XXXXX y le hacen hacer ejercicios de repetición de escritura y mejora la letra; (10) en la escuela concertada del barrio XXXXXX tienen grupos especiales para niños que viene de nuestra escuela XXXXX.

  • AFAPEQ:  demanem més concrecions

    AFAPEQ: demanem més concrecions

    AFAPEQ valora els canvis en els aprenentatges impulsats pel Departament, però en demana més concrecions

    El 24 de setembre de 2026 la consellera Niubó va anunciar una sèrie de mesures per a millorar l’educació catalana que han sigut descrits en tots els mitjans com una tornada a les bases: escriptura manual, lectura en veu alta, càlcul, materials de suport escrits, es torna a posar en valor l’ensenyament explícit (mai ha deixat de ser-hi, però, per primera vegada en molts anys, ja no és denostat pel Departament mateix)…

    Parlem-me a fons. Anem a la font: La conselleria. La nota de premsa de la Generalitat sobre els canvis anunciats per la Conselleria:
    nota de premsa Educació

    Descarrega’t el dossier de la conselleria sobre els canvis anunciats: Dossier

    Com ho valorem des de l’associació?

    Doncs sembla que va en la bona direcció i felicitem el Departament. Sembla que avancem cap als objectius del nostre manifest: tornar al que funciona. Esperem concrecions ben aviat. Nota: les concrecions del departament es publiquen aquí.

    Altres novetats de setembre de la Generalitat que potser vols fer-hi una ullada: La guia del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya:
    Recomanacions per a una digitalització amb salut (+ conscient)
    Les tecnologies digitals a la infància, l’adolescència i la joventut
    guia-preliminar-tecnologies-digitals

  • La neurociència de l’aprenentatge i com pot orientar la política educativa

    La neurociència de l’aprenentatge i com pot orientar la política educativa

    Barbara Oakley és una professora d’enginyeria nord-americana a la Universitat d’Oakland i una famosa divulgadora sobre com funciona l’aprenentatge. Educadora, escriptora i enginyera, és famosa per apropar la neurociència aplicada a l’aprenentatge a milions d’estudiants. És una autoritat mundial aclamada.

    Al 2022 la dra Oakley va crear un vídeo específicament orientat als encarregats de prendre les decisions d’educació, és aquest (Youtube):

    Miniatura del vídeo de YouTube

    Continguts del vídeo (en anglès):

    • 0:00 Visió general de la neurociència de l’aprenentatge
    • 10:02 Memòria de treball i memòria a llarg termini
    • 16:17 Variabilitat en la capacitat de la memòria de treball dels estudiants
    • 21:00 L’efecte d’inversió de l’expertesa
    • 22:37 Instrucció explícita versus aprenentatge actiu
    • 27:34 Aprenentatge declaratiu (hipocamp) i procedimental (ganglis basals)
    • 34:25 Els talents i dons naturals per a l’aprenentatge associats a la dislèxia o a l’espectre autista
    • 37:55 Ensenyar i arribar als estudiants amb diversitat neuronal
    • 41:11 Aprenentatge col·laboratiu i en equip: un avantatge, però no una panacea
    • 44:34 Una clau per a un aprenentatge socioemocional eficaç: aprendre a establir límits
    • 50:38 Els educadors comprenen el món a través de la raó o de l’experiència (Dan Willingham)
    • 53:17 La funció de valor del sistema procedimental i com genera biaixos
    • 59:33 L’escorbut i l’exploració de l’Antàrtida
    • 1:01:59 Els avenços tecnològics en un àmbit poden provocar retrocessos involuntaris en d’altres
    • 1:04:01 Política educativa: com els avenços tecnològics poden perjudicar l’aprenentatge dels estudiants
    • 1:07:05 El repte dels genis inflexibles
    • 1:08:15 Conèixer com aprèn el cervell ens permet fer un gran pas endavant per ajudar els estudiants a aprendre

    Aspectes clau de la trajectòria de l’autora

    • Creadora de cursos massius: Dirigeix i presenta «Learning How to Learn» (Aprender a aprender) a la plataforma Coursera. És un dels cursos en línia més grans del món amb milions d’alumnes.
    • Escriptora i investigadora: Escriu llibres sobre com el cervell aprèn i investiga la connexió entre la neurociència i el comportament social.
    • Història personal: De jove no li agradaven les matemàtiques i va servir a l’exèrcit com a traductora. Va reorientar la seva carrera cap a l’enginyeria ja de gran, fet que la va inspirar a estudiar mètodes d’estudi eficaços.
    • Més informació a https://barbaraoakley.com

  • AFAPEQ denuncia la exclusió de Catalunya de les proves PISA i reclama més transparència educativa

    AFAPEQ denuncia la exclusió de Catalunya de les proves PISA i reclama més transparència educativa

    L’Associació de Famílies de Catalunya per a una Educació de Qualitat (AFAPEQ) denuncia que un 23,2% de l’alumnat de la mostra catalana ha quedat exclòs de les proves PISA 2025, fet que impedirà comparar els resultats de Catalunya amb altres territoris i edicions anteriors. L’entitat considera que això evidencia una greu manca de preparació, coordinació i supervisió per part de l’Administració, i que priva Catalunya d’una eina fonamental per analitzar el seu sistema educatiu.

    El comunicat afirma que aquest episodi s’afegeix a altres decisions que han anat erosionant la confiança de moltes famílies en el sistema educatiu. AFAPEQ neix precisament amb la voluntat d’incorporar la veu de les famílies en el debat, el seguiment i l’avaluació de les polítiques educatives. Entre les seves reivindicacions concretes hi ha un currículum més clar sobre els coneixements que ha d’assolir l’alumnat a cada curs, més atenció a la diversitat, i la sistematització de la lectoescriptura com a base de l’aprenentatge i la igualtat d’oportunitats. L’associació reitera la seva voluntat de col·laborar amb el Departament d’Educació i Formació Professional, els centres educatius, els docents, els investigadors i les universitats.

    AFAPEQ és una entitat sense ànim de lucre creada el 2026 a partir de la Plataforma per l’Educació de Qualitat, i basa la seva actuació en cinc pilars: coneixement, evidència científica, transparència, igualtat d’oportunitats i participació activa de les famílies.

    Veure el comunicat.

  • Entrevista Youtube: El deterioro del nivel educativo en Cataluña. la voz de las famílias.

    Entrevista Youtube: El deterioro del nivel educativo en Cataluña. la voz de las famílias.

    Pots veure l’entrevista completa del youtuber i divulgador sobre educació, psicologia i esport, Antonio Iván RL, amb la portaveu de la plataforma, Dori Huertas.

    En l’episodi d’avui, tenim com a convidada Dori Huertas, llicenciada en Farmàcia i amb una sòlida trajectòria prèvia en la recerca biomèdica. Fa set anys, després del naixement de la seva filla, va decidir donar un gir a la seva carrera per centrar-se en l’oficina de farmàcia, on actualment continua la seva formació cursant un màster en gestió per millorar les seves eines professionals.

    El seu perfil es defineix per una mentalitat científica, una curiositat constant i un profund respecte per la tasca docent.

    En l’àmbit educatiu, és la promotora de la Plataforma de les Famílies per una Educació de Qualitat a Catalunya.

    La seva incursió en l’activisme educatiu va sorgir en observar un descens en el nivell acadèmic de l’alumnat i la implementació de canvis metodològics massius sense un control clar dels resultats.

    Des de la seva plataforma, Huertas defensa que la innovació educativa ha d’estar recolzada per evidències científiques contrastades, un currículum estructurat i recursos reals per a la inclusió, amb l’objectiu de garantir que l’escola compleixi la seva funció de proporcionar un aprenentatge sòlid i equitatiu per a tots els infants.

    Ves a la video de l’entrevista. Et redigirirem a Youtube.

  • CAZAMITOS: Cada generación necesita una educación distinta

    CAZAMITOS: Cada generación necesita una educación distinta

    En educació circulen moltes afirmacions cridaneres, però poques estan tan esteses —i tan poc fonamentades— com la idea que cada generació necessita una educació completament diferent. En un nou article de McGuffin Educatiu es desmunta aquest mite: la recerca científica no avala que els mecanismes cognitius de l’aprenentatge canviïn d’una generació a una altra, ni que l’alumnat “nascut en l’era digital” requereixi, només per això, una pedagogia radicalment nova. El que realment ha canviat són les condicions —el context social i tecnològic— però no els principis bàsics de l’aprenentatge humà, que continuen sent els mateixos i han demostrat la seva eficàcia al llarg del temps. L’article explica per què aquest mite persisteix, què diu l’evidència i com podem millorar l’educació sense caure en modes generacionals, aplicant principis basats en evidències i adaptant l’entorn educatiu amb sentit crític.

    Ves a la notícia per llegir-la completa i aprofundir en els arguments i exemples que s’hi exposen.

  • Per què les famílies volem més llibres de text (en paper)

    Per què les famílies volem més llibres de text (en paper)

    En els últims temps, diverses veus de l’àmbit educatiu han posat el valor dels llibres de text com una de les solucions als mals que pateix l’escola catalana. Les avaluacions internacionals com PISA, TIMSS o PIRLS han revelat una baixada de nivell preocupant de l’alumnat, del qual una gran part mostra mancances notables tant pel que fa als coneixements com les competències. La reivindicació dels llibres de text no és nova, per descomptat, però tampoc està feta des de l’anacronisme o el menyspreu dels temps actuals. Ben al contrari, els arguments en la seva defensa s’enquadren en una visió renovada de la seva aportació i en el retorn a un dels millors aspectes de l’escola tradicional que no s’haurien d’abandonar, com és el coneixement estructurat i sistemàtic.

    A Catalunya, l’ús de manuals és desigual entre els centres, ja que el seu ús depèn del projecte educatiu i de l’autonomia de cadascun. És palesa, amb tot, la tendència dels últims anys a relegar-los als prestatges del professorat, únicament com a material de suport i consulta. El requisit d’un percentatge mínim d’hores en la primària i l’ESO de metodologies alternatives a la instrucció directa, com els espais i els projectes, n’ha accelerat encara més la defenestració. Els arguments per a la seva retirada són diversos, incloent-hi el preu, el mal ús que en fa una part de l’alumnat i, sobretot, les suposades limitacions i rigideses que imposen en la tasca docent.

    És cert que de llibres de text n’hi ha de millors i de pitjors i que fer-los servir no és, en si mateix, una garantia d’èxit, ja que sovint només s’utilitzen fragmentàriament o de forma complementària a altres materials. Amb tot, un bon llibre de text, curosament escollit per l’equip docent i adient al nivell de l’alumnat, és una arma molt poderosa per assolir aprenentatges. Per què? Perquè aborda d’una tacada sis problemes que assetgen el sistema educatiu català: 1) El coneixement minso i desestructurat, materialitzat en fitxes i dossiers dispersos i de vegades escollits a correcuita d’Internet; 2) la falta de concentració de l’alumnat, en part deguda a l’abús de les pantalles i la indisciplina creixent; 3) la manca de personalització dels aprenentatges en un context de complexitat i d’escassetat de recursos humans, materials i temps de preparació docent; 4) els problemes de comprensió lectora; 5) la manca creixent d’una cultura comuna entre l’alumnat d’un mateix nivell; 6) la manca d’informació de les famílies sobre els coneixements i competències que estan adquirint els seus fills i filles.

    Respecte del primer dels sis punts esmentats, el de l’estructuració del coneixement, cal recordar que l’autonomia de centre a Catalunya, establerta amb el decret 102/201, permet fer concrecions molt dispars del currículum català (2022), que és força generalista i abstracte. El resultat sol ser una excessiva disparitat de nivell entre centres, la qual podria mitigar-se en gran part amb l’elecció de bons manuals. En un context de complexitat creixent i davallada generalitzada dels indicadors d’aprenentatge, els llibres són una eina per ajudar que les escoles i instituts convergeixin en uns estàndards homogenis i de qualitat. Sobre el tercer punt, la personalització dels aprenentatges, cal remarcar que un bon llibre, adequat al nivell de l’alumne/a, li permet progressar amb una certa autonomia, mitjançant la revisió de continguts previs o l’autocorrecció. A més, molts incorporen plataformes digitals interactives que són un complement del paper i que faciliten aquest retorn d’informació individualitzat.

    En el seu llibre Edumitos, publicat l’any 2023, el reputat psicòleg cognitiu Héctor Ruiz Martín rebat una de les concepcions més esteses pel discurs pedagògic dominant a Catalunya, com és el fet que l’aprenentatge només és significatiu si té una vinculació amb la vida i el context més immediat de l’alumnat. Ruiz desmenteix aquesta afirmació, que procedeix d’una mala interpretació del concepte d’aprenentatge significatiu del psicòleg estatunidenc David Ausubel. I ho fa afirmant que la significativitat es dona quan hi ha coneixements ben connectats, organitzats al voltant de grans idees, dotats de comprensió i transferibles a noves situacions. Segons Ruiz, els coneixements profunds s’adquireixen en diferents contextos, però un prerequisit és adquirir abans coneixements de manera general i més superficial. El llibre de text permet incidir en les dues esferes de forma adequada: si és bo, no només ofereix molts coneixements superficials, sinó que permet treballar-los en profunditat, ja que moltes editorials incorporen activitats competencials, projectes i altres propostes per aprendre fent. El manual no és limitador, com algunes persones addueixen: ben al contrari, és empoderador i permet treballar des de diversos angles i necessitats sense perdre el rigor.

    Amb tot, els llibres de text són una arma de doble fil i una mala selecció del manual pot comportar una diferència de nivell considerable entre grups d’estudiants de contextos similars. Per això, com apunta l’exministre portuguès d’Educació Nuno Crato a Apología del libro de texto (Narcea, 2024), és imprescindible crear mecanismes de certificació i avaluació de la qualitat dels llibres. Aquesta és una tasca que, a Catalunya, podria dur a terme l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació. Actualment, però, aquesta supervisió no figura entre les seves funcions. A la Plataforma per l’Educació de Qualitat estem a disposició de l’administració per compartir les experiències de les famílies i ajudar en aquesta tasca de millora de l’educació dels nostres infants.

    A més, com defensa la nostra plataforma, és necessari elaborar un pla d’accés als llibres de text que incorpori subvencions i en faciliti l’obtenció a les famílies amb dificultats econòmiques. Igualment, és necessari comptar amb programes de socialització i reutilització, per reduir l’impacte mediambiental. La Llei d’Educació de Catalunya (LEC), del 2009, estableix que s’ha d’introduir progressivament un sistema d’ajuts general per a l’adquisició dels llibres. Aquest sistema només s’ha implementat parcialment i el grup d’experts de la Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar, derivada del Pacte contra la segregació escolar (2019), ha reclamat que els llibres de text comptin amb una cobertura universal i gratuïta.

    És ben sabut que cada vegada més famílies, descontentes amb la deriva de l’educació a Catalunya, opten per matricular els seus fills en acadèmies de reforç i aprenentatge sistematitzat. Aquest estrès afegit, econòmic i acadèmic, seria fàcilment evitable si l’administració educativa assumís una de les funcions que li pertoquen, que és la de garantir l’accés a un coneixement vertaderament significatiu. Som a temps d’esmenar els errors i de redreçar el rumb. I per fer-ho, no hi ha res millor que emprar una de les grans meravelles del món modern, un vertader prodigi tecnològic i cultural, un objecte de culte i una petita finestra al món. El llibre de text és la fita humana que alguns voldrien esborrar, però que la realitat s’entossudeix a mantenir vigent.

     

  • DEBAT A BETEVÉ: S’ha de fer marxa enrere en les innovacions en educació?

    DEBAT A BETEVÉ: S’ha de fer marxa enrere en les innovacions en educació?

    El debat posa damunt la taula el gir en el model educatiu a Catalunya: s’ha passat d’una ensenyança basada en la repetició i la memorització a metodologies com l’aprenentatge per projectes i per racons, que situen l’alumnat al centre i connecten diferents matèries. Tanmateix, aquest canvi no ha anat acompanyat de millors resultats acadèmics, especialment en matemàtiques, on el nivell a 6è de primària és el més baix de la història. Paral·lelament, molts docents expressen desgast i una sensació de manca de rumb i suport. Per analitzar aquesta situació s’ha organitzat un debat amb Sandra Entrena (Escola Virolai), Àlex Egea (UB), Andreu Navarra (ASPEPC-SPS) i Dori Huertas, membre de la Plataforma de Famílies per l’Educació de Qualitat.

    Ves a la vídeo per veure el debat

  • Catalunya proposa prohibir el mòbil en totes les etapes educatives

    Catalunya proposa prohibir el mòbil en totes les etapes educatives

    Després d’un any de la prohibició dels mòbils a primària i la seva restricció a secundària, el Departament d’Educació, liderat per Esther Niubó, vol fer un pas més i eliminar l’ús de mòbils a totes les etapes educatives obligatòries. La proposta inclou retirar els dispositius tecnològics abans dels 6 anys per reduir la sobreexposició a les pantalles.

    Aquesta mesura serà analitzada per un grup d’experts que establiran una estratègia per implementar-la el pròxim curs. També es farà una auditoria per revisar l’ús d’altres dispositius digitals a les aules. La preocupació per la salut mental i física dels infants i l’impacte de les pantalles en l’aprenentatge han motivat aquesta decisió.

    El think tank estarà dividit en dos grups: un amb especialistes en salut (pediatres, psicòlegs i psiquiatres) i un altre amb professionals de l’àmbit educatiu i social. Les seves conclusions es presentaran al juny i inclouran recomanacions per escoles i famílies sobre un ús responsable de la tecnologia.

    La iniciativa respon a la creixent preocupació per l’abús de pantalles en infants i adolescents, tant dins com fora de l’escola. Es vol garantir una educació digital equilibrada, que fomenti les competències digitals però sense comprometre el benestar dels estudiants.

    lavanguardia.com

    Anar a la notícia completa

  • Educació revisarà l’ús de pantalles i mòbils a escoles i instituts

    Educació revisarà l’ús de pantalles i mòbils a escoles i instituts

    El Departament d’Educació de Catalunya estudia prohibir totalment l’ús de mòbils a les aules d’educació primària i secundària (ESO) a partir del curs vinent. També es planteja restringir l’ús de pantalles a l’educació infantil (3 a 6 anys), impedint l’ús de tauletes i altres dispositius a classe.

    La consellera d’Educació, Ester Niubó, ha anunciat aquestes mesures després de la primera reunió de la Comissió per a una Digitalització Responsable, que en els pròxims mesos presentarà les seves conclusions.

    Un grup d’experts elaborarà una guia amb recomanacions per als centres educatius i revisarà la normativa actual, que ja prohibeix els mòbils a primària i els restringeix a secundària. Aquests canvis busquen un ús més responsable de la tecnologia a les aules.

    beteve.cat

    Anar a la notícia completa

Avís de privacitat

Aquesta web no recull dades personals dels usuaris, tret que vosaltres mateixos ens les proporcioneu voluntàriament (per exemple, mitjançant un formulari de contacte).

Aquest lloc conté vídeos incrustats de YouTube. Aquests vídeos no es carreguen automàticament: cal que hi feu clic perquè es descarreguin i es reprodueixin, moment en què YouTube (Google) podria establir les seves pròpies galetes.