El text critica el deteriorament del nivell educatiu a Espanya, especialment en l’educació pública, i denuncia l’actitud d’aquells que minimitzen o neguen aquest problema, sovint en nom del progressisme. Sosté que el nivell educatiu ha baixat durant les darreres dècades, cosa que es reflecteix en problemes com ara estudiants universitaris amb mancances bàsiques (per exemple, la incapacitat de sumar fraccions) i en la falta d’habilitats clau per al mercat laboral.
L’autor rebutja les nostàlgies pels sistemes educatius del passat, però insisteix que l’educació ha de millorar constantment, ja que és la base d’una societat democràtica. Critica la condescendència d’aquells que justifiquen la mediocritat i assenyala que moltes famílies fan sacrificis econòmics per accedir a l’educació privada com a resposta a les mancances de la pública, fet que hauria de ser un senyal d’alarma.
Finalment, assenyala que darrere la negació del problema poden haver-hi interessos econòmics i corporatius, i rebutja la narrativa que la generació actual sigui «la més preparada de la història», qualificant-la d’enganyosa i sense fonament.
Article d’opinió de David Cerdá per a Educational Evidence