En els últims temps, diverses veus de l’àmbit educatiu han posat el valor dels llibres de text com una de les solucions als mals que pateix l’escola catalana. Les avaluacions internacionals com PISA, TIMSS o PIRLS han revelat una baixada de nivell preocupant de l’alumnat, del qual una gran part mostra mancances notables tant pel que fa als coneixements com les competències. La reivindicació dels llibres de text no és nova, per descomptat, però tampoc està feta des de l’anacronisme o el menyspreu dels temps actuals. Ben al contrari, els arguments en la seva defensa s’enquadren en una visió renovada de la seva aportació i en el retorn a un dels millors aspectes de l’escola tradicional que no s’haurien d’abandonar, com és el coneixement estructurat i sistemàtic.
A Catalunya, l’ús de manuals és desigual entre els centres, ja que el seu ús depèn del projecte educatiu i de l’autonomia de cadascun. És palesa, amb tot, la tendència dels últims anys a relegar-los als prestatges del professorat, únicament com a material de suport i consulta. El requisit d’un percentatge mínim d’hores en la primària i l’ESO de metodologies alternatives a la instrucció directa, com els espais i els projectes, n’ha accelerat encara més la defenestració. Els arguments per a la seva retirada són diversos, incloent-hi el preu, el mal ús que en fa una part de l’alumnat i, sobretot, les suposades limitacions i rigideses que imposen en la tasca docent.
És cert que de llibres de text n’hi ha de millors i de pitjors i que fer-los servir no és, en si mateix, una garantia d’èxit, ja que sovint només s’utilitzen fragmentàriament o de forma complementària a altres materials. Amb tot, un bon llibre de text, curosament escollit per l’equip docent i adient al nivell de l’alumnat, és una arma molt poderosa per assolir aprenentatges. Per què? Perquè aborda d’una tacada sis problemes que assetgen el sistema educatiu català: 1) El coneixement minso i desestructurat, materialitzat en fitxes i dossiers dispersos i de vegades escollits a correcuita d’Internet; 2) la falta de concentració de l’alumnat, en part deguda a l’abús de les pantalles i la indisciplina creixent; 3) la manca de personalització dels aprenentatges en un context de complexitat i d’escassetat de recursos humans, materials i temps de preparació docent; 4) els problemes de comprensió lectora; 5) la manca creixent d’una cultura comuna entre l’alumnat d’un mateix nivell; 6) la manca d’informació de les famílies sobre els coneixements i competències que estan adquirint els seus fills i filles.
Respecte del primer dels sis punts esmentats, el de l’estructuració del coneixement, cal recordar que l’autonomia de centre a Catalunya, establerta amb el decret 102/201, permet fer concrecions molt dispars del currículum català (2022), que és força generalista i abstracte. El resultat sol ser una excessiva disparitat de nivell entre centres, la qual podria mitigar-se en gran part amb l’elecció de bons manuals. En un context de complexitat creixent i davallada generalitzada dels indicadors d’aprenentatge, els llibres són una eina per ajudar que les escoles i instituts convergeixin en uns estàndards homogenis i de qualitat. Sobre el tercer punt, la personalització dels aprenentatges, cal remarcar que un bon llibre, adequat al nivell de l’alumne/a, li permet progressar amb una certa autonomia, mitjançant la revisió de continguts previs o l’autocorrecció. A més, molts incorporen plataformes digitals interactives que són un complement del paper i que faciliten aquest retorn d’informació individualitzat.
En el seu llibre Edumitos, publicat l’any 2023, el reputat psicòleg cognitiu Héctor Ruiz Martín rebat una de les concepcions més esteses pel discurs pedagògic dominant a Catalunya, com és el fet que l’aprenentatge només és significatiu si té una vinculació amb la vida i el context més immediat de l’alumnat. Ruiz desmenteix aquesta afirmació, que procedeix d’una mala interpretació del concepte d’aprenentatge significatiu del psicòleg estatunidenc David Ausubel. I ho fa afirmant que la significativitat es dona quan hi ha coneixements ben connectats, organitzats al voltant de grans idees, dotats de comprensió i transferibles a noves situacions. Segons Ruiz, els coneixements profunds s’adquireixen en diferents contextos, però un prerequisit és adquirir abans coneixements de manera general i més superficial. El llibre de text permet incidir en les dues esferes de forma adequada: si és bo, no només ofereix molts coneixements superficials, sinó que permet treballar-los en profunditat, ja que moltes editorials incorporen activitats competencials, projectes i altres propostes per aprendre fent. El manual no és limitador, com algunes persones addueixen: ben al contrari, és empoderador i permet treballar des de diversos angles i necessitats sense perdre el rigor.
Amb tot, els llibres de text són una arma de doble fil i una mala selecció del manual pot comportar una diferència de nivell considerable entre grups d’estudiants de contextos similars. Per això, com apunta l’exministre portuguès d’Educació Nuno Crato a Apología del libro de texto (Narcea, 2024), és imprescindible crear mecanismes de certificació i avaluació de la qualitat dels llibres. Aquesta és una tasca que, a Catalunya, podria dur a terme l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació. Actualment, però, aquesta supervisió no figura entre les seves funcions. A la Plataforma per l’Educació de Qualitat estem a disposició de l’administració per compartir les experiències de les famílies i ajudar en aquesta tasca de millora de l’educació dels nostres infants.
A més, com defensa la nostra plataforma, és necessari elaborar un pla d’accés als llibres de text que incorpori subvencions i en faciliti l’obtenció a les famílies amb dificultats econòmiques. Igualment, és necessari comptar amb programes de socialització i reutilització, per reduir l’impacte mediambiental. La Llei d’Educació de Catalunya (LEC), del 2009, estableix que s’ha d’introduir progressivament un sistema d’ajuts general per a l’adquisició dels llibres. Aquest sistema només s’ha implementat parcialment i el grup d’experts de la Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar, derivada del Pacte contra la segregació escolar (2019), ha reclamat que els llibres de text comptin amb una cobertura universal i gratuïta.
És ben sabut que cada vegada més famílies, descontentes amb la deriva de l’educació a Catalunya, opten per matricular els seus fills en acadèmies de reforç i aprenentatge sistematitzat. Aquest estrès afegit, econòmic i acadèmic, seria fàcilment evitable si l’administració educativa assumís una de les funcions que li pertoquen, que és la de garantir l’accés a un coneixement vertaderament significatiu. Som a temps d’esmenar els errors i de redreçar el rumb. I per fer-ho, no hi ha res millor que emprar una de les grans meravelles del món modern, un vertader prodigi tecnològic i cultural, un objecte de culte i una petita finestra al món. El llibre de text és la fita humana que alguns voldrien esborrar, però que la realitat s’entossudeix a mantenir vigent.
